l a b o r a   d e c ò r u m   n a t u r a

Urboscana,la paraula que obre el procés creatiu, contempla al paisatge i a la comunitat com a part essencial de reflexió sent instrument d’expressió per entendres en l’acció col·lectiva, quant a la sensibilització, comprensió i respecte cap al medi i els éssers que l’habiten.

Emprar l’Art Urboscà en conformitat amb l’educació ambiental , en tant que és una bona manera pel suport constructiu i la sensibilització d’una societat que per ser més justa, ha de millorar inexcusablement.

L’Art Urboscá s’inscriu en l’àmbit de les pràctiques artístiques contemporànies i es fonamenta en la capacitat transversal d’articular propostes específiques en relació amb la idea de cooperar pel model d’una consciència crítica i en l’activació dels propòsits que impulsin quants valors ecològics.

L’Art Urboscà és l’original vocable del qual he meditat força el concepte per a denominar el meu univers creatiu.

Em serveix per explicar una manera de fer i actuar artística, un mètode d’elaboració del propòsit i una singular tècnica del treball artesanal.

Com a reflexió el fet d’agrair l’aprofitament dels recursos que et cedeix la natura , l’habitual reutilització dels materials, i la imprescindible reducció màxima del consum energètic.

Estructuro els criteris artístics Urboscans a la imaginativa idea del propòsit mantenint els valors personals d’acord amb el sentit comú i l’ecologia, i sereno el pensament crític vers la terra que habito el tramat de la societat, els valors humans i culturals alhora que estableixo el compromís ètic amb l’hàbitat, la biodiversitat i les especies.

Per altra part faig un raonament que aporta validesa al concepte d’Art Urboscà, i és que tanmateix és cert que en l’espectre de modalitats artístiques hi era necessari, doncs jo penso que si existeix l’Art Urbà que amb múltiples vies d’expressió incideix sobre l’espai públic de les ciutats, pobles, etc., i que així mateix existeix la manifestació artística de l’Art Natura on l’obra s’integra amb el paisatge, els entorns naturals, etc.

Penso que per tant amb aquest innovat criteri artístic contemporani, amb el qual laboro, en bona manera s’enllaça amb ambdues disciplines anteriors i tracta en el seu caràcter discursiu el fet de cooperar en bona sintonia per a millorar la relació de l’ecosistema urbà amb l’ecosistema natural, que d’altra banda formen part del mateix medi, de la nostra terra dins del Planeta Blau.