És la veu i la música que sona al bosc, el silenci ensordidor d’un cementiri d’arbres que el vent va abatre, matèria tribal de tantes eines que faciliten el treball del bosquerol, receptacle on s’amuntega la llenya i les branques que fan foc, és part de les històries sentides d’aquesta terra cremada, arrel i planta arbustiva que cura la ferida i recupera l’ànima, fèmina captivadora que el seu pas coreografia pel bell mig de la forest i impulsa la tonada encisa que en surt de l’instrument, tanmateix ella és de la boscana qui transmet, de cor a cor, la flama que ens acompanya.